La màgica olivera

LA MÀGICA OLIVERA (2011)

01  A LA PLAÇA FAN BALLADES
02  EL CARRIL
03  LA CATEDRAL DE JOGLARIA
04  BAC DE RODA
05  EL CAÇADOR I LA PASTORA
06  GIRONA ESTÀ SITIADA
07  LO NOSTRE CANAL D’URGELL
08  LA CREMA DE RIPOLL
09  ELS JOGLARS DE TAGOMAGO
10  UNA HISTÒRIA DEL MONTSEC
11   PER SANT BLAI
 
 
A LA PLAÇA FAN BALLADES
(Tradicional. Adaptació: Xavier Baró)
 
– A la plaça en fan ballades, mare, deixeu-m’hi anar.
– Catalineta, no hi vaigues, que ton pare ha d’arribar.
 
– Tant si arriba com no arriba, jo a la plaça hi vull anar.
I al cap d’una mitja horeta, ja son pare va arribar.
 
– A on és la Catalineta, que no ha acudit a sopar?
– És a la plaça on ballen, que jo l’he deixada anar.
 
‘Gafa cordes i cordetes i un garrot a cada mà.
La primera garrotada mig morta la va deixar;
 
la segona garrotada la va acabar de matar.
Sa mare, sola, esperava i rebentava de plorar.
 
I el dia que l’enterraren, a son pare en van penjar.
 
 
EL CARRIL
(Lletra: tradicional. Música: Xavier Baró)
 
Un pare i una mare
no en tenen sinó un fill.
Per molt que ells el renyen
se’ls en va al carril.
I marxa amb les mans buides
i deixa el sembrat.
No hi aneu, no, al carril.
Minyons, no hi aneu, no.
 
Molts n’hi ha que així pensen,
que anant-se’n al carril,
rals dins de la butxaca
en posaran mil.
Jo hi só estat nou mesos:
Res no m’ha sobrat.
No hi aneu, no, al carril.
Minyons, no hi aneu.
 
Els que fan les pessetes
són els murris cantiners,
que en fan pagar els quartos
i no donen res;
barregen el vi amb aigua
per ser batejat.
No hi aneu, no, al carril.
Minyons, no hi aneu.
 
De cares ben estranyes
allà moltes ne vereu;
també hi vereu homes
de per tot arreu.
Lo un és un borratxo,
l’altre un reu buscat.
No hi aneu, no, al carril.
Minyons, no hi aneu.
 
Els pinxos barateros
són tots ells barcelonins;
també hi ha els urgellesos,
són pinxos més fins;
tu no’ls hi veus ni l’ombra
i ja t’han robat.
No hi aneu, no, al carril;
Minyons, no hi aneu.
Dormir en un jaç de palla
i jaure tots arronsats.
Us cobraran dos quartos,
hi caureu trencats.
També els polls i puces
hi seran convidats.
No hi aneu, no, al carril;
Minyons, no hi aneu.
 
Quan se ve el dissabte
me’n só anat a cobrar,
Amb timbes, balls i copes
tot m’ho vaig gastar.
Comença la setmana
i ja estic endeutat.
No hi aneu, no, al carril;
Minyons, no hi aneu.
 
 
LA CATEDRAL DE JOGLARIA
(Lletra i música: Xavier Baró)
 
S’alça una catedral
al peu d’aquest tossal.
S’invoca Joglaria,
l’arrel més fonda de l’olivera.
 
Tot just quan surt el sol
ja sona el flabiol,
des de la terra ferma,
al llarg del riu que du la foguera.
 
“Pel camí equivocat
anem contracorrent,
cantant tal com resem
i somiem
pels carrers on la gent no ens veu
i la terra és solfeig.
 
Llença la ràdio al mar.
Aquí, vora la llar,
cantarem per nosaltres
i pels estels que hi ha entre les branques.
 
Som els desemparats,
masovers dels llegats
que arriben en carrossa
de les entranyes de l’olivera
 
“Pel camí equivocat
anem contracorrent,
cantant tal com resem
i somiem,
pels carrers on la gent no ens veu
i la terra és solfeig.
 
S’invoca Joglaria,
l’arrel més fonda de l’olivera.
Des de la terra ferma,
al llarg del riu que du la foguera,
cantarem per nosaltres
i pels estels que hi ha entre les branques,
que arriben en carrossa
de les entranyes de l’olivera.
 
 
BAC DE RODA
(Tradicional. Adaptació: Xavier Baró)
 
Ai, adéu ciutat de Vic!
bé et mereixes ser cremada:
n’has fet penjar un cavaller,
el més noble de la plana.
que per nom li diuen Bac
i al terme de Roda estava.
 
A deu hores de la nit
el destacament marxava
cap al Mas del Colom Gros
que prop de Roda es trobava.
Quan varen arribar alli
a la porta ja trucaven.
 
– No és aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.
– No és aquí aquest cavaller
que al Mas Nou de Roda estava.
Quan varen arribar al mas
tres cops a la porta daven.
 
– Digau que surti en Bac
que el Vallfogona el demana.
– Déu vos guard els meus amics,
benvinguts siau vosaltres.
– No ho som, no, ja els teus amics
que contraris et som ara.
 
Quan en Bac va sentir això
tota la sang se li glaça.
– Jo si que só ben perdut,
trist de mi penjat sóc ara.
Quan el varen tenir a baix
cap a Vic se l’emportaven.
Quan a Vic el van tenir
la sentència li dictaven.
– Aneu a avisar el domer,
el domer de Santa Clara
que vingui a confessar en Bac
que la vida se li acaba.
 
Dues filles que té en Bac
als peus se li agenollaven.
– Filles meves, aixequeu’s;
a mi no em reca morir
sinó el teni-us de deixar
soles i desemparades.
 
Quan dalt la forca va ser
va dir-ne aquestes paraules:
– No em maten per ser traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perque he volgut dir
que visca sempre la pàtria.
 
 
EL CAÇADOR I LA PASTORA
(Tradicional. Adaptació: Xavier Baró)
 
Una matinada fresca,
trum-lai-la, quina fresca hi feia!
vaig sortir per anar a caçar,
trum-lai-la quina fresca hi fa!
 
No en trobo perdiu ni guatlla
per a poder-li tirar,
sinó una pastoreta
que’n guardava el bestiar,
que n’èstava adormideta
a sota d’un olivar.
 
En cullo un pom de violes
i al pit les hi vaig posar.
Les violes eren fresques,
la pastora es despertà.
– No em diríeu, la pastora,
de qui és aquest bestiar?
 
– Les ovelletes són meves
i els moltons del meu germà.
– No em diríeu, la pastora,
si us les voldríeu jugar?
 
Lo caçador n’era pràctic,
totes les hi va guanyar.
– Ara que m’heu guanyadeta,
a on me’n podré anar?
 
– Amb mi a dalt de la muntanya
on ningú mos hi veurà,
sinó els ocellets que volen,
que no en saben de parlar -.
 
Allà a dalt de la muntanya
el sol comença a baixar,
i el bon jove i la pastora
se n’obliden de sopar.
 
I allà dalt de la muntanya
tota la nit ha cremat
una foguera molt alta
que s’ha vist per tot el pla.
 
Les violes eren fresques,
trum-lai-la quina fresca hi fa.
 
 
GIRONA ESTÀ SITIADA
(Lletra: tradicional. Música: Xavier Baró)
 
Girona està sitiat,
sitiada pels francesos,
ningú sap qui guanyarà,
si els espanyols o els francesos.
 
Ai, noies del Rosselló,
bé plorareu de tristesa,
que us han pres vostres galants
i els han fet anar a la guerra.
 
A Roses els trobareu
que dels espanyols peleien,
tan sols no els coneixereu
de tanta fam que hi pateixen.
 
Ai, noies de l’Empordà,
bé plorareu de tristesa,
que us han pres vostres galants
i els han fet anar a la guerra.
 
Un pa de munició
d’en dos en dos se’l parteixen;
un petriconet de vi
d’en quatre en quatre se’l beuen.
 
Ai, noies del Gironès,
bé plorareu de tristesa,
que us han pres vostres galants
i els han fet anar a la guerra.
 
Girona està sitiat,
sitiada pels francesos,
ningú sap qui guanyarà
si els espanyols o els francesos.
 
 
LO NOSTRE CANAL D’URGELL
(Lletra i música: Xavier Baró)
 
Ja està tot gelat pels voltants de Tots Sants.
La mala sentència ha sortit del jutjat:
ha perdut el plet el Sindicat de Regants:
el canal pels rics, a perpetuïtat.
 
Els pagesos de l’Urgell ja s’han alçat
clamant per l’ús lliure, franc i gratuït
del canal que els camps encara no ha regat.
Des d’avui res ja no serà fortuït.
 
Així, aquesta nit, s’han cremat uns pallers
i totes les garbes que arreu s’hi han trobat.
A Golmés s’ha proclamat pels carrers:
“Cent duros pel qui mati qualque empleat”.
 
Mollerussa ha vist cridar milers de falç:
“Fora aquests vagarros, nostre és el canal!
El pagès que té i també el pagès descalç,
tots units farem nostre el canal”.
 
Ni a perpetuïtat ni pagar el novè,
l’aigua és dels regants d’aquest gran Urgell.
Abans un desert, en farem un verger
amb lo nostre nou Canal d’Urgell.
 
Així, aquesta nit, s’han cremat uns pallers
i totes les garbes que arreu s’hi han trobat.
Ha perdut el plet el Sindicat de Regants:
el canal pels rics, a perpetuïtat.
 
Ni a perpetuïtat ni pagar el novè,
l’aigua és dels regants d’aquest gran Urgell.
Abans un desert, en farem un verger
amb lo nostre nou Canal d’Urgell.
 
 
LA CREMA DE RIPOLL
(Lletra: tradicional. Música: Xavier Baró)
 
I una cançoneta hi ha,
no en fa molt que n’és dictada,
de la vila de Ripoll,
de quan els carlins entraren.
 
S’emportaren Sant Eudald,
Sant Eudald i les campanes.
Quan són al carrer Major
n’han agafades tres dames.
 
Les munten dalt del cavall,
a Berga les emportaren.
Quan a Berga varen ser
deshonrades les deixaren.
 
A peu tornen cap a Ripoll.
Tota la vila cremava.
Oh! Desgraciat Ripoll,
oh vila desventurada.
 
Bé te’n podras recordar
del traïdor Carlos d’Espanya,
donzelles n’ha deshonrat,
i ha mort els pares i mares.
 
I una cançoneta hi ha,
no en fa molt que n’és dictada,
de la vila de Ripoll,
de quan els carlins entraren.
 
 
UNA HISTÒRIA DEL MONTSEC
(Lletra i música: Xavier Baró)
 
Us cantaré una història del Montsec,
d’un bandoler cruel dit Lo Macot
vingut des del veí país francès
per guerrejar amb Hug Roger III.
 
Aquesta serra eixuta de barrancs,
on regna el Sant Alís com un gegant,
donava aixopluc als seus bergants
i a tot el que havien anat robant.
 
Cent homes a cavall, tres-cents peons,
un exèrcit armat fins a les dents.
Ni muralles, ni panys als porticons,
ni congostos, ni rius, ni braus torrents
 
Podien barrar el pas d’aquell assot.
Salàs, Tremp, Sort, La Pobla, o Balaguer,
vegeren els cruels ulls d’en Macot;
també a Lleida i a Ivars vides prengué.
 
Tornant cap a Llimiana, un jorn,
des de dalt del Coll d’Àger veu
el verd llit on viu l’unicorn
i la vila d’Àger hi jeu.
 
La Vall Fonda sembla un nen adormit,
a qui el Montsec d’Ares protegeix
però aquell mal matí ressonà un crit
i la campana fa un toc que estremeix.
 
La pobra vila d’Àger cau en mans
dels homes d’en Macot que beuen sang.
Quan tenen els pocs béns dels vilatans
volen marxar cremant i saquejant.
 
“Macot, deixa la vila i pren-me a mi!
em donc per una nit o si vols mil”
És Guillemota d’Àger qui ho va dir
i la seva vida penjà d’un fil.
 
Pero la nit fou un llit de flors
pel fatigat cor d’en Macot
i un vi jove regà el seu cos
i en Macot complí el seu vot.
 
A l’endemà, la vila restà en pau,
Macot i els seus bergants varen marxar.
Al barret hi duia una ploma d’au
del paradís que ella li va ensenyar.
 
Somiava als dolços braços de l’amor
quan la vall quieta es convertí en un bram,
i ell que encara portava al cos l’olor
d’aquella noia tendra com un ram,
 
Clavells, violes, roses, li semblà
que eren les bales passant-li fregant,
i ell s’hi va enfrontar com un tità
matant a cops de sabre i disparant.
 
Al caure el dia el cel callà
i els rius van portar al mar la sang
d’aquell que l’infern reclamà
i al que ningú quedà esperant.
 
A les tenebres fredes de l’infern,
Macot creu veure-hi una resplendor d’or
que li porta un estrany record etern
i li dóna escalfor al podrit cor.
 
Un nom de noia que mai ha oblidat,
una nit curta i llarga al mateix temps
que a l’eterna mort vida li ha dat
i a la barca perduda ficat rems.
 
La lluna plena va anar il•luminant
els cossos escampats, cosits a trets,
que començaven el vagar errant
pel paorós congost dels Terradets.
 
Hi ha un foc molt sol al negre immens,
allà on tothom hi viu callat
i les ombres es diuen “Temps”,
i els genets ja han descavalcat.
 
Aquesta és una història del Montsec,
d’un bandoler cruel dit lo Macot,
i una noia del país agerenc
d’on aquell bandoler en fou l’assot.
 
 
PER SANT BLAI
(Lletra i música: Xavier Baró)
 
El vent porta, de nit,
la vigília de Sant Blai:
 
Un pa de boira
un pa de llop
i també un pa de mai;
pa del desert
pa del no-res
i un pa blanc de maig,
pa d’ànimes
pa d’ànsies
pa de munició
pa de crostó
pa d’àngel
pa beneït
i el pa dels obrers.
Pa de la Proposició
a la plaça,
per Sant Blai.
 
Ball dels pabordes a Sant Lloreç amb un pa a les dents,
pa dels pagans
pa dels pafarts
pa dels creients,
pa sota l’aixella
pa dels quatre vents
pa dels pobres
pa de sobres
pa de suor
pa de carbó
pa de la paciència
pa dels paers.
Pa de la Rebelió
a la plaça,
per Sant Blai.
 
Pa de moro
pa d’Israel
pa dels presoners
pa de pagès
pa dolç de mel
pa dels hiverns
pa de cera
pa de dàtil
pa dels esquerps
pa d’hospicis
pa de lliris
pa de compassió
pa del perdó
pa de parracs
pa dels pecats
pa dels maleïts.
Pa de la Germanor
a la plaça,
per Sant Blai.
 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: